Han arribat les vacances d’estiu per a més d’un milió i mig d’infants i joves d’arreu de Catalunya. Divendres passat les aules es van començar a buidar… per tornar a omplir-se aquest dimarts: encara que no tots, molts dels nens i nenes tornen a la mateixa escola per fer el casal d’estiu. D’altres, partiran a fer unes colònies al mig de la natura, realitzaran campus d’esports o de danses o aprofitaran aquestes setmanes per a reforçar el seu anglés. El ventall de l’oferta és ampli i generós per deixar de banda els llibres, les fitxes i les classes per quelcom més estiuenc: guerres d’aigua, jocs cooperatius, tallers de tot tipus, i tot un seguit d’activitats que fan de les vacances un període divertit.
Però i les seues famílies? Gaudeixen d’aquesta temporada abans d’agafar vacances? Al Social.cat ens hem posat en contacte amb diferents famílies de Catalunya per saber com afronten aquests dies, i una gran majoria reconeix que és un sobreesforç per a elles organitzar aquestes setmanes sense escola.
Encara que totes coincideixen a destacar l’àmplia oferta que habitualment troben a l’hora de buscar opcions per aquest període, també admeten que no totes les possibilitats estan a l’abast de tothom: el preu, o la logística, poden fer impossible apuntar als infants a les activitats que les famílies o ells mateixos hagueren triat.
“Al principi tens molts ideals, perquè a banda que et faça el servei de cuidar als infants a l’estiu, penses en propostes que aporten quelcom més: estudiar anglés, un entorn diferent a la ciutat, més natural… Però la necessitat pràctica fa que les portes a un lloc fàcil i, finalment, sempre les acabem apuntant al casal que s’ofereix a la mateixa escola”, explica la Noelia Torres Baños, veïna de l’Eixample Esquerra de Barcelona i mare de l’Aitana i la Martina, de set i cinc anys, i que aniran al casal que s’organitza a la seua escola.
El problema per a moltes famílies és encaixar tot l’oci estiuenc dels infants amb les jornades laborals dels adults, que habitualment no canvien. Això implica apuntar als fills als casals o campus les mateixes hores que fan normalment a l’escola, i el preu, quan l’infant ha d’estar pràcticament tot el dia, puja considerablement.
“No crec que el període de vacances siga excessiu per als infants, el problema és el poc diàleg o la poca predisposició d’algunes empreses per poder fer una conciliació real de les famílies, tant durant el curs com en aquesta època”, argumenta Irene González, mare de la Naia, una nena de sis anys que farà durant dues setmanes un casal d’heroïnes Marvel al barri de Sant Martí de Provençals. Ella i la seua parella busquen activitats que siguen “les més lúdiques possibles i poc directives”.
El cost del lleure a l’estiu també és un factor decisiu a l’hora de triar. “El preu és un handicap”, confirma la Mireia Barberà Heras, de Reus. Les seues filles, la Cèlia i la Clara, de huit i cinc anys, faran activitats diferents. La gran anirà primer a un campus d’esports durant una setmana i després farà una altra a un esplai. La petita estarà dues setmanes al casal de l’escola. Però com que “no hi ha cap mena de conciliació”, explica la Mireia, després d’aquestes setmanes deixarà de cobrar i cotitzar un mes per poder estar amb les seues filles, per “fer coses amb elles i gaudir juntes”.
En aquesta línia opina la Maria Mora, d’Os de Balaguer (La Noguera). Ella creu que té sort perquè, tot i tindre tres fills, dos ja són grans i només ha d’apuntar a la seua filla petita, la Mariona, de set anys. “Si haguera de pagar tres casals m’ho hauria de plantejar”, admet. Al seu municipi, de només 500 habitants, s’organitza un únic casal, i segons apunta la Maria “és un luxe” comptar amb aquesta proposta tot i ser tan pocs habitants.
“A Balaguer sí que hi ha molts altres tipus d’activitats, però per a nosaltres és més pràctic fer-ho al poble i, a més a més, ens agrada molt”, diu. Ella tampoc creu que les vacances dels infants siguen excessives, però sí que opina que les empreses haurien de facilitar una conciliació real, com a mínim aquests mesos d’estiu. “Hi ha molts pares que gaudeixen de poques vacances i se’ls fa molt difícil compaginar els tres mesos que tenen els fills”, lamenta.
La família de la Jana i el Pau, de nou i sis anys, també viuen a un poble, en aquest cas a Avinyó (Bages). Per ser 2.000 habitants, la seua mare, la Geni Sociats, creu que hi ha prou oferta, ja que poden triar entre tres o quatre activitats diferents. Ells han optat per apuntar-los durant tres setmanes a un casal esportiu al pavelló del poble, “el que ells han triat”, diu la Geni. Ella creu que no hi ha ajudes per facilitar el pagament, sobretot en casos com el seu, quan s’ha de pagar per dos infants i durant moltes setmanes. “Però si no tens ningú amb qui deixar-los, i treballes, els has d’apuntar”, raona.
Focus de desigualtats
Encara que alguns ajuntaments i diputacions ofereixen beques per ajudar a les famílies a pagar aquestes activitats, la realitat és que són insuficients en molts casos i moltes famílies no poden accedir a aquests serveis. “Moltes han d’acudir a avis o cangurs, per això genera frustració quan sents a l’administració parlar de conciliació o que s’ha de fomentar la natalitat… No hi ha polítiques reals per ajudar a les famílies. El període d’estiu és molt estressant”, admet la Noelia, de l’Eixample.
“El preu és un entrebanc. Hi ha famílies que fan puzles per no solapar vacances entre pare i mare per no haver d’apuntar als seus fills al casal, en detriment de fer vacances tots els membres de la família junts”, apunta. A més a més, assenyala, no només tenen un preu alt les activitats d’estiu, sinó també les extraescolars, el menjador, o les acollides.
“Tot el que no està dins l’horari lectiu és un focus de desigualtats entre les famílies que poden accedir i les que no. Quan hem aconseguit una igualtat real amb l’educació pública, ara la desigualtat està en tots aquests serveis addicionals. Hi ha infants amb manca d’oportunitats en aquests àmbits de lleure, perquè les seues famílies no s’ho poden permetre” apunta.
