Més del 90% dels valencians i valencianes entenem la nostra llengua i més del 50% la parlem. Històricament, el valencià ha patit i pateix un procés de substitució lingüística. Les raons són conegudes, a les prohibicions del franquisme i els intensos processos d’immigració durant els anys 50 i 60 s’hi va afegir l’omnipresència de TVE i altres mitjans de comunicació exclusivament en castellà. La conseqüència és que quan un valencianoparlant parla amb una persona desconeguda o amb un castellanoparlant, hem aprés a canviar de llengua, deixem de parlar la nostra i ens passem al castellà.
Així, el castellà es representa com més valuós que el valencià, de fet, en algunes poblacions, virtualment, el valencià ha desaparegut. En el cas d’Alacant, tot i que la situació és molt greu, encara el parlen en barris com Sant Antón, Raval Roig, Carolines Baixes o El Pla del Bon Repòs. Tothom diu el Raval Roig, ningú gosa dir “El Arrabal Rojo”, com sí que ha passat amb el barri del Palamó que se li ha canviat el nom per Villafranqueza. Este és un bon exemple de substitució lingüística. Per cert, la Foguera del barri se’n diu Villafranqueza-Palamó, que quede clar!
Però, les llengües no les parlem els territoris, sinó les persones que habitem en ells. Moltes persones que treballen o estiuegen a Alacant són valencianoparlants. Per això, no es pot afirmar que a Alacant no es parla valencià. A Alacant es parlen moltes llengües, la primera és el castellà, la segona és el valencià. Però el tracte que rebem els valencianoparlants no és el mateix que el que reben els castellanoparlants. Molts alacantins i alacantines troben més justificat esforçar-se en entendre l’anglés, el francés o el rus que el valencià.
A tots i totes ens agrada expressar-nos com millor ens sentim, en particular, la llengua familiar. Per què sinó, quan es volen fer negocis amb un estranger es procura parlar la seua llengua? Per això no s’entén que els proveïdors no es plantegen cuidar la relació amb el client valencianoparlant com ho fan amb els estrangers. Alacant és una ciutat que està acostumada a rebre forasters i els alacantins s’esforcen cada dia en entendre els seus interlocutors. Quin problema tenim per a entendre’ns uns en valencià i els altres en castellà? A hores d’ara, la major part de la responsabilitat la tenim els valencianoparlants per amagar la nostra llengua. Si nosaltres canviem de llengua, no donem al nostre interlocutor l’oportunitat de saber quina és la nostra llengua familiar.
L’Ajuntament d’Alacant, a través de l’Agència de Promoció del Valencià, col·labora amb TROBALLENGUA. Este web ofereix informació sobre comerços i professionals que entenen els seus clients quan parlen en valencià, no és menester que el parlen, només han d’entendre als clients. Així al web s’hi troben 200 comerços i professionals alacantins que entenen els seus clients quan parlen valencià. Per a ells no suposa cap cost econòmic i, com estan acostumats a entendre clients estrangers, tampoc sembla que han de fer un gran esforç per entendre el valencià.
En conseqüència, és una manera de facilitar que els clients es troben més a gust, és a dir, que estiguen més disposats a confiar en el proveïdor. Sinó, mireu el que fan els grans magatzems de la ciutat. El millor predictor d’una possible compra és que el client confie i parlar en la seua llengua ajuda molt. Cal no oblidar que, els valencians i valencianes estem per ací tot l’any i som el grup més nombrós de turistes, per davant de madrilenys i francesos. Per tant podem ser els nostres millors clients.
