Iniciat l'any 2021 i després de tindre este últim any de pandèmia, cal que ens parem a reflexionar ia posicionar-nos, si encara més possible, en com hem de continuar els pròxims anys en base a la nostra relació amb la natura i amb la resta d'éssers vius .
A Espanya el moviment per la defensa dels animals i el pensament per una ètica animal ha realitzat un llarg recorregut en estes darrers 50 anys. Milers d'associacions de protecció animal vertebren tot el territori estatal la funció principal és la de recollir, protegir i defensar els centenars de milers d'animals abandonats anualment de qualsevol espècie (gossos, gats, exòtics, silvestres, domésticos..etc), tirats als carrers, matats, torturats ... l'àmbit acadèmic acull científics, filòsofs i juristes que exposen arguments teòrics i científics cada vegada més sòlids per justificar la necessitat d'una resposta social a l'tracte indigne que donem als animals ia la naturalesa.
La ciència i la sociologia s'uneixen per donar un advertiment: no podem continuar amb esta manera de vida tal com la coneixem en l'actualitat, no podem seguir considerant a la resta d'éssers com mocadors de paper, d'usar, rebregar i llençar.
La transformació per sobriviure a un futur col·lapse socioeconòmic no passa només pel mer canvi de conductes com reciclar el plàstic que recollim a casa nostra. Hem de fer un pas més allà. Ha arribat el moment d'activar un canvi de mentalitat i iniciar una nova etapa. Es tracta d'apostar per posar en pràctica els models socials de convivència i d'interrelació que es defineixen en els marcos teòrics exposats en estes últims anys.
Part de la solució a la davallada previsible de la nostra civilització passa per qüestionar les seues bases antropocèntriques i canviar el paradigma dominant fundat en la idea de "supremacismo d'espècie". Es tracta d'un canvi de visió que, no obstant, s'inspira en aquells models de convivència positiva entre els propis éssers humans.
Els humans, en el nostre procés evolutiu, hem creat societats amb estructures que permeten mantindre-nos com animals socials que som a través d'unes creences que conformen la forma de viure i de interrelacionar-nos amb la natura i amb els altres éssers humans. Per això, si volem modificar el nostre paradigma dominant (antropocèntric) cap a un ecocèntric, biocèntric o sensocéntrico, hem d'actuar des de les nostres pròpies estructures perquè s'impregni i abast a les nostres pròpies creences i es transformin i s'orientin a una forma de interrelacionar-nos amb els altres animals d'una manera justa i ètica. Transformar la forma de veure el món, de sentir, de pensar, de mirar, de divertir i, d'estimar, només pot ser des de nosaltres mateixos.
En els últims temps la nostra democràcia, el "municipalisme" i la "governança local", s'han erigit com a pràctiques de quefer polític des del pròxim, intensificant la proximitat de la ciutadania a les institucions públiques i polítiques. Justament és a través de les "polítiques públiques" de les nostres administracions des d'on podem aconseguir que la nostra societat humana siga conscient de la seua interdependència amb el planeta i la resta d'éssers vius que cohabiten en la nostra mateixa casa i que són la nostra família. Esta visió es fa consigna eticopolítica: hem de relacionar-nos de manera compassiva i justa amb tot ésser que sent. Per tant, és ineludible, conformar una política des d'on es decideix sobri la vida en la seua totalitat; el com, quan i on. Es tracta de fer penetrar esta idea dins de les estructures de presa de decisions i exercici de poder; i amb les mateixes estratègies, recursos i metodologies, incorporar este paradigma. Una visió de món on els animals adquireixin representació moral i on el municipi siga el lloc adequat per a treballar d'una manera més pròxima i efectiva la protecció i defensa animal. Es tracta d'anar implantant un model normatiu per poder atorgar l'estatus de ciutadania als animals. En definitiva, es tracta d'iniciar una transformació social i implementar una nova forma de relacionar-se la ciutadania amb els éssers vius del seu entorn per la qual les administracions assumeixin dins de les seues pròpies agendes esta transformació de manera sostenible.
És important incloure dins dels projectes públics un discurs alternatiu donant rellevància als problemes que afligeixen els ecosistemes, la flora i la fauna dels municipis de l'Estat Espanyol, o el que recentment es coneix com Una salut. Però esta idea sorgeix amb afany integral i conciliadora, es tracta de traçar un pont clar entre les causes, els enfocaments, els èxits i els obstacles, la incidència no només repercuteix en el benestar dels animals objecte d'estes programes, sinó en la qualitat de vida dels habitants de la ciutat, la salut ambiental i la forma de relacionar-se amb la natura.
Per començar a implementar estes enfocaments, hem de crear una xarxa de recursos als diversos nivells d'acció pública perquè es puguen instaurar estes polítiques. En primer lloc, cal potenciar persones professionals en la responsabilitat animal dins l'àmbit de la formació i la consultoria. Assessorar tècnics funcionaris, polítics i acompanyar el desenvolupament de les Polítiques Públiques Municipals en Protecció Animal (PPMPA) en el llenguatge, procediments i temps que maneja l'Administració. Imitar models que s'han aplicat des dels col·lectius socials que han professionalitzat i institucionalitzat la solució a un problema. A l'igual que han aconseguit estes col·lectius incorporar a l'Administració personal tècnic especialitzat, s'ha de crear la figura del Agent de Protecció Animal i Ambiental. Este personal funcionari s'ha de formar i capacitar per aplicar les PPMPA i garantir que les normatives existents i futures es vagen aplicant al municipi. Serà un gran suport per al tercer element, la persona o càrrec polític, que no només dissenyarà juntament amb els professionals de la responsabilitat animal el Pla Estratègic Municipal i les PPMPA, sinó que també negociarà el Pla d'Acció Municipal possible dins del seu mandat. És esperable d'esta persona que introdueixi un quart element: la regidoria de Polítiques Animalistes, que si està creada s'hauria de dotar dels recursos necessaris per a la implantació i la visualització. A més, juntament amb els professionals de la responsabilitat animal, ha de propiciar la formació de tot el personal tècnic de l'Administració inclòs a l'Agent de Protecció Animal i Ambiental. Este lideratge polític ha de conduir al disseny i l'aprovació d'aquells protocols on els animals formin part del discurs i de la presa de decisions, sempre amb un criteri transversal i de protecció dels animals i del medi ambient. Esta persona política, ha de ser acompanyada però també supervisada pels agents socials vinculats a la protecció animal amb el sisè element, el Consell Municipal de Protecció Animal, que actuarà com a òrgan assessor de la corporació municipal i avaluarà la PPMPA. El darrer element són les associacions de protecció animal i mediambientals. estes entitats s'han de reqüestionar la seua missió i incorporar la tendència a la professionalització per poder desenvolupar els serveis necessaris que l'Administració local per si mateixa ni pot emprendre ni ha d'emprendre. Les associacions ofereixen, no sols una estructura necessària per la xarxa de persones voluntàries disponibles i els impactes positius que assoleixen, sinó també un codi ètic que les mercantils difícilment pot oferir. En este escenari desitjable, les associacions han de buscar formes per assumir les licitacions dels serveis per garantir el benestar dels animals. Amb això poden alliberar una càrrega que l'administració no és propensa a assumir sensiblement i així es podria garantir tant la qualitat en el servei com en el benefici social i animal.
Cal que estes elements actuen de manera conjunta. Així aconseguirem que els animals estiguen dins el discurs polític i administratiu, considerant agents i individus únics. D'esta manera, reconeixent-los com agents d'interès i de protecció, vam aconseguir que el propi sistema els incorpori d'una manera automàtica i que la dinàmica de canvi rodi sense parar, aconseguint la transformació que tots desitgem: una societat conscient de la seua relació d'interdependència amb la naturalesa i el benefici mutu a l'reconèixer-nos com animals que conviuen i es necessiten.
Hem de, per tant, reivindicar que els ajuntaments exerceixin, de manera transversal, professional i responsable, Polítiques Públiques en Protecció Animal com a estratègia per abordar els importants reptes socio-ecològics que s'acosten. Les persones que ostenten càrrecs polítics han de tindre una mirada més allà de les demandes més cridaneres, enfocades només a recollir a gossos i gats o campanyes de reciclatge, per exemple. Han de no improvisar i plantejar-se una mirada R3 (Responsabilitat Social, Mediambiental i Animal) a curt i llarg termini.
Podem aconseguir societats resilients davant els pròxims canvis mediambientals que indiscutiblement estan molt prompte per venir, però també hem de convertir-nos en societats empàtiques, compassives i germanes de la nostra família que cohabita en la mateixa llar, el nostre planeta. Encara hi som a temps i de nosaltres depèn.
