PP i Vox, els grups que sustenten el Consell, han defensat la seua proposició de llei de “llibertat educativa” per a “acabar amb la imposició” del valencià y “donar als pares la llibertat d'escollir la llengua en què s'eduquen els fills”. Per contra, el PSPV ha advertit que esta llei suposarà "segregar" els alumnes en funció de la llengua i Compromís ha denunciat que amaga un "racisme" lingüístic.
Així ho han manifestat diputats dels quatre grups en el debat de la presa en consideració de la llei al ple de les Corts, que tirarà endavant a la sessió d'este dijous gràcies a la majoria de PP i Vox. Tant PSPV com Compromís ja han avançat que posteriorment registraran esmenes a la totalitat.
Des del PP, Juanfran Pérez Llorca ha assegurat que la llei de llibertat educativa, que derogarà la del plurilingüisme aprovada per l'anterior govern del Botànic, pretén canviar la imposició per la promoció del valencià a través de la certificació automàtica de títols d'esta llengua.
"Estem convençuts que aconseguirem un millor ús i promoció de la llengua", ha asseverat, cosa que al seu parer no va aconseguir el Botànic amb el model plurilingüe en què "la imposició ha fet malament el valencià".
La diputada de Vox Julia Llopis ha coincidit que la llei pretén acabar amb el “xantatge lingüístic” que, segons ella, s'ha dut a terme en els darrers huit anys amb un “procés” a la valenciana”. També ha subratllat que “la comunitat educativa pot estar molt tranquil·la” amb esta norma.
VOX LLIURAMENT UNA SAMARRETA A MARZÀ
Durant el debat, la representant de Vox ha mostrat una samarreta negra amb una fotografia de l'exconseller d'Educació Vicent Marzà i el lema 'Wanted', que en finalitzar la seua intervenció ha lliurat este diputat de Compromís.
Entre els grups de l'oposició, el socialista José Luis Lorenz ha exercit el torn en contra per acusar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, d'assumir els plantejaments de Vox amb esta llei i "tornar al model de línies" per "enfrontar les famílies" respecte a l'ensenyament del valencià.
Encara més, s'ha preguntat si el Consell té “por” de les decisions dels consells escolars, quan són els màxims representants de la comunitat educativa, i si coneix “algun estudi que digui que el castellà està minoritzat” a les aules. "És mentira, el seu objectiu és ideològic: fer desaparèixer el valencià per perdre el nostre senyal d'identitat", ha rebatut.
En la seua rèplica, el diputat del PP ha sostingut que “esta llei és bona” perquè pretén millorar l'ús i coneixement del valencià, cosa que en els darrers huit anys “no s'ha aconseguit” amb el plurilingüisme. "Hem de canviar el sistema per intentar aconseguir les dades que vostès buscaven", ha assenyalat a l'oposició.
"Treure percentatges no és la solució“, li ha contestat el socialista, que ha qüestionat si “és viable canviar el projecte lingüístic de centre cada any” i ha exigit a PP i Vox que retirin la llei “si tenen una mica de dignitat”.
“RESSUSCITAR LA GUERRA EDUCATIVA”
En la intervenció, el portaveu d'Educació de Compromís, Gerard Fullana, ha denunciat que els grups del Consell busquen “ressuscitar la guerra educativa” i “dividir” els valencians segons la llengua, convertint les aules en una “presó lingüística”. Ha acusat PP i Vox de practicar un "racisme" lingüístic perquè, segons ell, "formen part d'un 'alacantinisme' ranci que odia tot el que fa olor de valencià".
"No és la llei de la llibertat, és la llei de la confrontació educativa", ha asseverat, per criticar que no inclou ni una sola línia d'arguments pedagògics, objectius lingüístics o metodologia. Per tot això, s'ha mostrat convençut que Compromís aconseguirà tombar-la als tribunals.
Fullana ha sostingut que “no és casual” que la llei, juntament amb les altres tres impulsades pel PP i Vox, s'anunciés “el mateix dia que va començar el judici” a l'expresident Eduardo Zaplana pel cas Erial. "No era el judici a Zaplana, era el judici a tota una època i això inclou el 'brugalista' Carlos Mazón", ha emfatitzat.
A més, ha retret el president que no haja assistit al debat, ha ironitzat que el PP haja “trobat un diputat capaç de parlar en valencià” per intervenir i s'ha ofert, com a professor, “de manera altruista a ensenyar valencià a tots els diputats de la dreta que només parlen una llengua”.
“NOU MODEL DE PROMOCIÓ”
Després de finalitzar este punt, el conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, ha comparegut als passadissos de les Corts per defensar el nou “model de promoció del valencià” amb esta llei, després de “huit anys d'imposició en què el valencià es fa servir menys al carrer” segons “estudis del Botànic i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua".
Rovira ha destacat que la certificació automàtica de títols de valencià permetrà “incitar” que els alumnes de zones castellanoparlants s'examinin d'esta llengua a pesar de poder estar-ne exempts.
D'altra banda, ha garantit que no hi haurà “cap problema” amb el programa de gratuïtat de llibres Xarxa Llibres impulsat pel Botànic i ha avançat que als centres de petits municipis es podran introduir “desdoblaments” per garantir que els alumnes puguen estudiar en la llengua escollida pels seus pares.
