“Oppenheimer”, dirigida per Christopher Nolan, ha deixat una marca indeleble al panorama cinematogràfic i, particularment, a la 96a edició dels Premis Oscar. Este film, centrat en la vida i les controvèrsies de Julius Robert Oppenheimer, el “pare de la bomba atòmica”, no només es va destacar per la seua atenció meticulosa al detall històric i la seua profunditat narrativa, sinó també pel desplegament d'un elenc estel·lar liderat per Cillian Murphy. La pel·lícula va capturar l'atenció de l'Acadèmia i del món en obtindre set premis, incloent Millor Pel·lícula, Millor Director per a Nolan i Millor Actor per a Murphy.
La direcció de Nolan va ser particularment celebrada per la seua capacitat per teixir complexitats tècniques i emocionals, creant una experiència immersiva que desafia l'espectador a reflexionar sobri les implicacions morals dels avanços científics i el seu impacte a la societat. La banda sonora, a càrrec de Ludwig Göransson, i la cinematografia, dirigida per Hoyte van Hoytema, van ser elements clau que van contribuir a l'atmosfera envoltant i tensa del film. Este èxit als Oscars no només reafirma el talent de Nolan i el seu equip, sinó que també destaca la importància de “Oppenheimer” com un relat crucial sobri un dels moments més definitoris del segle XX.
"Pobris criatures": La consagració d'Emma Stone
En contrast amb el drama històric i la intensitat de Oppenheimer, Pobris Criatures, dirigida per Yorgos Lanthimos, va presentar una mirada diferent i captivadora sobri les dinàmiques socials a través d'una narrativa única i personatges profundament construïts. Emma Stone, al paper principal, va oferir una actuació magistral que li va valer el seu segon Oscar, reafirmant la seua posició com una de les actrius més versàtils i compromeses de la seua generació.
“Pobris Criatures” és una exploració audaç de la condició humana, on Lanthimos, conegut pel seu estil distintiu i per desafiar les convencions narratives, utilitza un guió enginyós i una direcció provocativa per convidar l'audiència a qüestionar la percepció de la normalitat i la moralitat. El disseny de producció i el maquillatge i perruqueria, encara que no van guanyar a les seues respectives categories, van ser fonamentals per crear el món únic i pertorbador en què es desenvolupa la pel·lícula. Este film no només va solidificar Lanthimos com un cineasta de gran importància, sinó que també va demostrar la capacitat del cinema per explorar temes complexos amb sensibilitat i profunditat.
“La Societat de la neu”: Un relat de supervivència sense reconeixement
Tot i les expectatives, “La Societat de la Neu”, dirigida per JA Bayona, no va aconseguir obtindre reconeixement als Premis Oscar 2024. Basada en una història real de supervivència i esperit humà, esta producció espanyola va capturar l'atenció per la seua intensa narrativa i poderoses actuacions. Tot i això, en una nit dominada per gegants com “Oppenheimer” i “Pobris Criatures”, “La Societat de la Neu” es va quedar sense guardons, cosa que no disminueix el seu impacte emocional ni el seu mèrit cinematogràfic.
La direcció de Baiona va ser elogiada per la seua habilitat per capturar l'essència del drama humà davant de circumstàncies extremes, i la pel·lícula va ser destacada per la seua impressionant cinematografia i efectes visuals, que van transportar el públic al cor de la desoladora i freda serralada on es desenvolupa la trama. Tot i que no va ser reconeguda per l'Acadèmia, “La Societat de la Neu” roman com un testimoni del talent de Baiona i el seu equip per explicar històries que commouen l'ànima i desperten admiració per la capacitat de resistència de l'ésser humà.
