Les dones registren millor resultat acadèmic que els homes a les universitats públiques valencianes, segons les dades que acaba d'actualitzar SIUVP, la plataforma web gestionada per l'Ivie, que integra informació sobri la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Miguel Hernández d'Elx, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València.
La taxa d'èxit en els graus, és a dir el percentatge de crèdits aprovats sobri el total de presentats, se situa en el 91% en el cas de les dones, mentre que es redueix a un 86% en l'alumnat masculí, en el curs 2018 -2019 (últim disponible). En el seu conjunt, la mitjana de crèdits aprovats de grau respecte als presentats és de el 89%, 1,5 punts per sobri del conjunt d'universitats públiques espanyoles.
Els millors resultats de les dones es mantenen en cadascuna de les cinc branques d'ensenyament analitzades. La major avantatge s'observa en la branca Ciències Socials i Jurídiques, on les dones registren una taxa d'èxit de l'91% enfront de l'87% dels homes. No obstant això, també es troben millors percentatges de crèdits aprovats en Arts i Humanitats (93% enfront de 90%), Ciències (89% enfront de 87%), Ciències de la Salut (93% enfront de 91%) i Arquitectura i Enginyeria (85% enfront de 83%). En este últim cas, s'aprecia el millor rendiment de les dones, a pesar de ser una minoria d'alumnes enfront de l'73,5% d'estudiants masculins. És a dir, tot i que encara són poques les dones que opten per esta branca d'ensenyament, les que ho fan obtenen millors resultats que els homes.
| Taxa d'èxit en els estudis de grau (%) | ||
| dones | Homes | |
| Ciències de la Salut | 93 | 91 |
| Arts i Humanitats | 93 | 90 |
| Ciències Socials i Jurídiques | 91 | 87 |
| Ciències | 89 | 87 |
| Arquitectura i Enginyeria | 85 | 83 |
| total graus | 91 | 86 |
La diferència per sexes que es mostra en els graus no sembla ser significativa, però, en el cas dels màsters, ja que amb prou feines hi ha un punt de distància entre la taxa d'èxit dels estudiants homes (98%) i les dones ( 99%). Entre els factors que poden explicar el major percentatge mitjà d'èxit en els màsters que en els graus, es troba el fet que es tracta d'estudis escollits expressament per millorar la formació de postgrau, de menor durada, amb major cost de matrícula i edat més avançada de l'alumnat.
La plataforma SIUVP (Sistema d'Indicadors de les universitats valencianes públiques), creada per les universitats públiques valencianes i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), acaba d'actualitzar 27 dels indicadors que integra. A més dels que es refereixen a l'rendiment acadèmic, el web amplia el període temporal de la informació corresponent a altres aspectes relacionats amb l'alumnat, la internacionalització, els recursos humans o la investigació i transferència.
Després d'esta actualització, es comprova com segueix augmentant el percentatge d'estudiants de grau procedents d'altres províncies, que ja arriba al 24,4%. És a dir, quasi un de cada quatre alumnes de grau de les universitats públiques valencianes tenia el seu domicili natal en una altra província. En 2018/2019, un curs encara no marcat per l'aparició de l'coronavirus i les seues restriccions a la mobilitat, també seguia creixent el nombre d'universitaris estrangers. Les cinc universitats analitzades comptaven amb un 5,8% d'estudiants de grau d'altres països, enfront de l'3,8% registrat set anys abans, en el curs 2012/2013. Si en lloc dels estudiants de grau, es recopilen les dades d'estudiants de màster estrangers, este percentatge s'eleva fins al 17,8% en l'últim curs.
Les dades, procedents de les pròpies universitats en un exercici de transparència, inclouen també informació general sobri accés universitari i taxes d'ocupació. En el curs 2018/2019 es van matricular a les universitats públiques valencianes un total de 35.339 alumnes de nou ingrés (inclou graus i màsters), amb una taxa d'ocupació en titulacions de grau que va aconseguir el 92,3%
La informació recollida a la plataforma SIUVP abasta des dels aspectes més purament acadèmics, com l'oferta i la demanda docent, fins les dades econòmiques més concretes sobri els recursos i resultats de l'activitat de cada universitat. En concret, els indicadors s'agrupen en els següents camps:
- Accés universitari
- Estudiants
- Rendiment acadèmic
- Internacionalització
- Recursos Humans
- Recerca i transferència
- Dades econòmiques
