L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat els resultats de la «Enquesta sobri l'ús i el coneixement del valencià i les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó», que s'ha realitzat als municipis de Elx, Crevillent i Santa Pola. Amb este treball, l'AVL pretén conèixer la situació del valencià a una comarca d'alta minorització de la llengua pròpia dels valencians, però amb un pes demogràfic i econòmic molt significatiu i determinant a la Comunitat Valenciana.
A la presentació de l'enquesta hi han participat la presidenta de la institució, Verònica Cantó; Tudi Torró, presidenta de la Secció de Foment de l'AVL; Lluís Català, autor de l'estudi i professor de la Universitat d'Alacant, i Assumpció Amorós, vicerectora de Cultura, Igualtat i Diversitat de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
Les conclusions principals de l'enquesta constaten un nivell de coneixement baix, semblant al que apareix per a la regió d'Alacant a l'enquesta publicada per la Generalitat Valenciana a finals del 2022, però amb un percentatge de població que és capaç de parlar bé o perfectament pròxim al 50% (a tot el sud era del 36% ). Així mateix, l'estudi indica un ús «molt escarit» del valencià, encara que una mica més elevat en les relacions de proximitat. Pel que fa a les actituds lingüístiques, destaca la positivitat cap al valencià. Tot i així, esta actitud no és tan positiva com la que mostren la majoria dels enquestats cap al castellà.
Insuficient competència escrita
L'estudi evidencia que el coneixement del valencià és molt lluny de ser universal al Baix Vinalopó. Destaca el fet que la competència oral és lluny dels nivells superiors, que s'associen amb una confiança suficient del parlant que en promou l'ús. De fet, la mitjana del 5,5 (en una escala de 0 a 10) és molt poc per sobri del límit de suficiència. I la competència escrita mitjana és inferior a la suficiència (4,5). Tot i això, la mitjana de 6,8 en la capacitat d'entendre el valencià obri moltes opcions a usos passius, per disponibilitat lingüística de la població.
Pel que fa a les vies d'adquisició del valencià, el més habitual és haver-ho après només per via formal a l'escola (22,7%) o, conjuntament, a casa de xicotet i per via formal (19,1%).
Famílies castellanitzades
"Les dades més preocupants de l'enquesta són les que fan referència a l'ús, especialment entre els joves", adverteix Lluís Català. Així, quant a la base social sobri la qual se sustenta la llengua, al Baix Vinalopó declaren el valencià com a llengua inicial el 15,5% de la població, a més del 12,6% que es declara bilingüe inicial. En este apartat d'usos, l'estudi descobriix diferències notables a les tres poblacions en què s'ha dut a terme el treball de camp. «Crevillent ens ha sorprès amb un ús relativament elevat, l?ús a Santa Pola i Elx és molt baix. En el cas de la vila portuària, s'esperaven xifres una mica més altes», indica Català.
L'únic espai on el valencià té un ús exclusiu en una proporció destacable és a casa. Tot i això, s'observa que el valencià minva generació darrere generació, ja que s'ha passat del 14,7% al 3,6%. «Les famílies s?estan castellanitzant. Només les actituds molt militants resisteixen, i a pesar de la pressió dels pares castellanoparlants en llocs com escoles, instituts i espais d'oci, progenitors que parlen als fills en valencià acaben rebent una resposta en castellà dels seus descendents. A més, els fills de les parelles mixtes s'expressen majoritàriament en castellà. També és preocupant que només el 5% dels enquestats d'Elx i Santa Pola parlin amb els fills en valencià», explica el coordinador de lestudi. Tot i així, Català matisa que esta baixada s'ha produït a favor d'usos bilingües, més que no pas a favor del castellà com a llengua exclusiva, «circumstància que agreujaria encara més la situació de minorització».
En relació amb els usos lingüístics fora de la llar, la presència del valencià també és significativa, però amb usos molt més bilingües, amb les amistats, el veïnat i les activitats festives. En altres àmbits com ara el comerç de proximitat, els companys de treball o la missatgeria instantània, el valencià té una posició «marginal», i les grans superfícies comercials resulten ser un espai pràcticament aliè a l'ús del valencià.
L'estudi constata que l'espai amb un consum en valencià més destacat és la televisió, però més del 85% mai no veu televisió en valencià. A la resta de consums culturals i de mitjans de comunicació, la presència del valencià és encara més testimonial: al voltant del 95% no consumeix productes culturals en valencià.
Tant valencià com castellà
Pel que fa a les actituds lingüístiques, s'ha detectat una relativa diversitat, però dominen lleugerament actituds dins de l'espectre de respostes negatives. L'opinió general és que no s'està patentment en contra de la llengua, però es considera que l'aprenentatge i l'ús no ha de ser obligatori, especialment perquè el castellà és una llengua amb molta més presència i que coneix tothom. Així, un 13,3% dels enquestats assegura que s'ha sentit incòmode o discriminat perquè no té l'opció de parla en valencià, en oposició al 9,5% de la població que alguna vegada s'ha sentit incòmode o discriminat per no saber parlar valencià. «Per tant, emocionalment, afecta més parlar la llengua que no pas saber parlar-la», s'indica a les conclusions de l'enquesta.
Entre els castellanoparlants, domina molt acusadament la desmotivació per parla en valencià, tot i que no és tan marcada en els àmbits més pròxims. Hi ha més proporció de residents al Baix Vinalopó que se senten competents per defensar-se en situacions quotidianes d'ús amb el valencià oral que els que no se senten capaços d'afrontar estes situacions. Una àmplia majoria no té intenció de millorar les seues prestacions en valencià, i la major part dels que sí que ho farien no els ho havien plantejat.
D'altra banda, més del 60% considera que en un futur s'hauria de parlar tant valencià com castellà als municipis del Baix Vinalopó. Tot i així, els que es decanten per una de les dos llengües ho fan quasi sempre pel castellà.
Pràcticament, tothom al Baix Vinalopó se sent còmode o molt còmode quan sent parlar castellà, i una majoria més ajustada (58%) se senten còmodes o molt còmodes quan senten parlar en valencià. Els incòmodes amb la llengua pròpia del País Valencià són més del 20%. D'altra banda, la incomoditat és majoritària amb llengües estrangeres, especialment amb l'àrab (més del 80% incòmodes o molt incòmodes). «Els resultats són una barreja entre actituds i prejudicis, d?una banda, i el nivell de competència lingüística que es tingui», apunten les conclusions.
Recomanacions de política lingüística
Els resultats de l'Enquesta sobri el coneixement l'ús del valencià i les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó suggereixen diferents línies de continuïtat i innovació per a les polítiques de promoció del valencià que es concreten en tres objectius: incrementar els nivells de coneixement del valencià, tant a l'àmbit de l'ensenyament com fora de l'espai escolar; crear espais dús del valencià, i difondre discursos favorables al valencià.
«Este estudi no ha de ser una simple enquesta sobri les diverses competències lingüístiques dels habitants del Baix Vinalopó. El que realment interessa són les actituds lingüístiques, per establir futures estratègies d'actuació per part de l'AVL», subratlla Tudi Torró, alhora, demana la implicació de la resta d'entitats cíviques i socials de les comarques del sud i la de les institucions que tenen competència autonòmica, provincial, comarcal o municipal en matèria de política lingüística.
En el mateix sentit, s'expressa la presidenta de l'AVL, Verònica Cantó: «El futur de la nostra llengua és el futur dels valencians i les valencianes, allò que ens identifica com a poble. La riquesa cultural i lingüística que posseïm no la podem deixar perdre embolicant-nos en batalles i conflictes estèrils. Els diagnòstics com este ajuden a definir les línies polítiques que cal adoptar per incrementar els nivells de coneixement i ús del valencià, tant en la docència com en qualsevol altre àmbit», reivindica Lado, recordant que entre les competències i obligacions de la institució es troba l'elaboració i difusió d'informes.
InvestGroup ha estat l'empresa encarregada del treball de camp, que es va realitzar presencialment, del 25 de setembre al 17 de novembre del 2022, a
