Com és sabut, el món sencer es troba immers, per recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, en un procés de vigilància i contenció d'una epidèmia davant el virus COVID-19, comunament anomenat coronavirus, l'origen del qual és a la ciutat xinesa de Wuhan, havent tingut ja a Espanya milers de casos confirmats i de morts, entre ells personal que es troba en primera línia de lluita com a personal sanitari, policies i guàrdies civils.
Durant la crisi sanitària s'han anat adoptant per part de les autoritats sanitàries diverses mesures de contenció així com modificant els protocols d'actuació fins arribar al moment de procedir a la vacunació de la ciutadania per aconseguir “la immunitat de ramat” i poder així contindre al màxim l'expansió del virus.
Per començar la vacunació les autoritats sanitàries van idear una estratègia en què van establir una calendaritització començant amb residents i personal de residències de gent gran, seguint pel personal essencial i posteriorment per diversos trams d'edat, així al mes de febrer i març es va començar a administrar les primeres dosis de la vacuna als membres de les Forces de Seguretat de l'Estat, entre altres col·lectius, determinant-se que s'administraria l'Astrazeneca.
Durant el procés de vacunació, sobri esta i altres vacunes s'ha anat coneixent a través dels canals oficials de les autoritats sanitàries, però també a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials diverses informacions, tant dels avantatges com dels efectes secundaris , entre ells alguns casos de trombos, que encara que en un primer moment es va paralitzar la seua administració.
Finalment no es va impedir que la inoculació de la segona dosi d'esta vacuna es realitzarà al personal que ja va rebre la primera dosi, si bé se li va donar l'opció de renunciar a la vacuna Pfizer, que va ser l'escollida per Sanitat per finalitzar la pauta de vacunació. Per això la gran majoria dels que ja havien rebut la primera dosi d'Astrazeneca, es van decantar per finalitzar la pauta inoculant-se la segona dosi d'esta vacuna.
Sobri això cal dir que, la informació rebuda sobri les avantatges o inconvenients d'administrar esta o una altra vacuna, ha estat molt deficient, i s'ha limitat a lliurar en el moment de la vacunació un formulari de consentiment informat que han de signar tots els interessats. Este consentiment informat és definit per l'art. 3 de la Llei 41/2002 com “la conformitat lliure, voluntària i conscient d'un pacient, manifestada en el ple ús de les facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecti la seua salut”.
Esta informació adequada no s'ha fet correctament motivant que alguns prenguin la decisió de rebre una vacuna o d'altres sense conèixer veritablement les conseqüències tant positives com negatives de qualsevol, sobritot amb l'administració de la segona dosi. Hem estat testimonis de la falta d'organització per part de les autoritats sanitàries, veient com es produïa la cita per a la vacunació d'un dia per l'altre, produint-se diverses situacions anòmales, com a casos d'agents que van ser citats per ser vacunats en antics destins que estan fora de la província o en municipis diferents.
Alguns van rebre cita per administrar-se la segona dosi a pesar de haver rebut la primera i havent passat el COVID-19, cosa que segons les instruccions del Ministeri de Sanitat no havia de produir-se, ja que en estes casos es consideren immunitzats només rebre una dosi.
Altres agents van ser citats per ser vacunats en altres comunitats autònomes a més de a la Comunitat Valenciana, fins i tot després de rebre la segona dosi, evidenciant la falta de coordinació entre les diferents comunitats autònomes, motivat potser per les competències assumides per estes. Però també hi ha casos de personalo han rebut la cita encara o fins i tot ni tan sols figuren a les Bases de dades de Sanitat de les diferents CCAA, havent-se comès errors en el traspàs de dades de les diferents mutualitats de funcionaris amb la Seguretat Social.
En definitiva, sent una crisi a nivell mundial i havent determinat una estratègia nacional per pal·liar i contindre l'expansió del virus, tot i entenent que es tractava d'una nova situació mai viscuda, s'ha evidenciat la falta de centralització i falta de comunicació entre les diferents administracions i comunitats autònomes, falta d'organització, i d'informació als treballadors i servidors públics, trobant a faltar potser, més marge de presa de decisions en la direcció de la lluita contra el virus per part de la comunitat científica i deixar enrere certs protagonismes polítics.
