````

Notícies d'Alacant i província

divendres, 3 maig 2024

La Sindicatura de Comptes revela la disparitat de preus dels menús escolars en no respectar els principis de contractació

Les conclusions de l'auditoria que avalua este servei als centres de la Comunitat Valenciana apunten que el fet de saltar-se la Llei que regula estes contractes fa que res no tingui a veure el que es paga a cada proveïdor

El procediment de contractació instruït per la Conselleria dEducació, Universitats i Ocupació (CEUE) no respecta els principis generals de contractació del sector públic, ignorant aspectes essencials previstos a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic”. Així de contundent és una de les conclusions de la Sindicatura de Comptes després d'auditar la gestió de menjador escolar als centres d'educació primària de la Comunitat Valenciana.

Esta entitat fiscalitzadora ha fet públic este dimecres l'informe de la vostra auditoria operativa dels menjadors escolars als centres d'educació primària, l'objectiu dels quals era avaluar en termes deficiència, eficàcia i economia la gestió este servei.

En concret, segons detallen el que s'analitza és “si la gestió dels recursos humans, materials i dels fons pressupostaris s'ha desenvolupat de manera econòmica, eficient i eficaç per aconseguir els objectius previstos”.

Així, entre les conclusions extretes, es destaca que este “incompliment de principis bàsics en la contractació comporta una elevada variabilitat en el cost del menú pagat als proveïdors“. O dit altrament, que cada proveïdor percep un preu totalment diferent ja que la contractació s'ha detectat que en molts casos ignora aspectes essencials previstos a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

D'altra banda, la Sindicatura també apunta que pel que fa al finançament del servei, “la CEUE fa aportacions periòdiques per als despeses de funcionament del servei i concedeix les beques individuals de menjador”. Tot i això afegeix que esta aportació “no arriba a cobrir les despeses de funcionament”, mentre que quant a l'import de les subvencions supera el cost de l'activitat subvencionada. Uns fets que es tradueixen en allò que anomenen, “una elevada dispersió de resultats econòmics entre els centres docents”, és a dir, una notable desigualtat entre els uns i els altres.

Una normativa difusa en la gestió dels menjadors

L'informe també apunta que la normativa “no especifica degudament el sistema de control de la gestió del menjador escolar.” Això es tradueix que “la Inspecció d'educació supervisa el FUNCIONAMENT del menjador, mentre que la Direcció General de Salut Pública (DGSP) revisa la qualitat de l'oferta alimentària dels centres”, segons assenyalen.

D'altra banda, l'auditoria apunta conclusions més positives quant al “compliment de les atribucions dels responsables de la gestió del servei als centres públics que és, en termes generals, adequat, però hi ha algunes debilitats de control intern”.

També “el grau de adequació dels menús dels menjadors escolars a les exigències normatives ia les recomanacions sanitàries és elevat, si bé hi ha marge de millora per aconseguir menús totalment saludables i sostenibles”, postil·len.

Manca de maniobrabilitat als centres concertats

Com a obstacle per a l'auditoria, l'informe també fa referència a la dificultat d'obtindre informacions als centres concertats. “Hem de destacar la capacitat limitada de l'Administració autonòmica per interferir en l'organització i el funcionament dels menjadors escolars dels centres concertats. La jurisprudència ha incidit en el diferent marco normatiu aplicable al servei de menjador que ha provocat una limitació a labast de la nostra auditoria. No hi ha evidències que la Conselleria haja complert les escasses atribucions de què disposa sobri els menjadors escolars de la xarxa concertada”.

Finalment, la sindicatura, Recomana a la Conselleria “concloure el disseny d'un procediment que respecti els principis generals de la contractació al sector públic, garanteixi una competència legítima entre els licitadors potencials, façaliti l'accés a les petites i mitjanes empreses, fomenti la participació de les empreses d'economia social i solidària, permeti aconseguir l'eficiència en la gestió de recursos públics i ponderi bones pràctiques de sostenibilitat mediambiental”, exposen.

Revisar el “sobrifinançament” de les beques

Una altra de les recomanacions apunta que este procediment que es recomana “ha de precedir una modificació de la normativa que regula la gestió econòmica dels centres educatius, que data del 1995 i que no respon als reptes que la modernització de l'Administració exigeix .

Però a més incideix que la CEUE “hauria de fer un anàlisi econòmica exhaustiva i redissenyar un sistema just de finançament del servei de menjador, garantint que les beques financin únicament el cost subvencionable”.